Declarar els meus immobles a la declaració de la Renda

EL RÈGIM D’IMPUTACIÓ DE RENDES IMMOBILIÀRIES EN LA DECLARACIÓ DE LA RENDA (art. 85 Llei IRPF)

 

Tothom qui més qui menys ha estat obligat en algun cas a fer la declaració de la renda, ja sigui per obligació, normalment a pagar més impostos, o per a ser beneficiari d’una devolució dels mateixos.

De la mateixa manera que tots, en major o menor mesura, tenim assumit el fet de pagar impostos pels rendiments obtinguts del treball (nòmina), capital mobiliari (interessos bancaris, etc.), activitats econòmiques (treballadors per compte propi o autònoms) i guanys i pèrdues patrimonials, hi ha un altre component que passa desapercebut pel gran públic, no habituat al món de la fiscalitat, que són les imputacions de renda establertes per Llei.

Les imputacions de renda són un règim especial de tributació que té la finalitat d’aconseguir equiparar la base imposable i la capacitat econòmica del contribuent.

Aquestes imputacions de renda incorpora rendes que la Llei de l’IRPF considera que deriven de la titularitat de determinats immobles urbans.

Per tant. els contribuents que disposin d’una segona residència, o bé d’algun immoble heretat, o que sigui propietari o titular d’un dret real de gaudi sobre algun immoble, generarà en la seva declaració anual de la renda una imputació de renda immobiliària. En aquest sentit també es considera que genera aquesta imputació de renda la titularitat d’un dret real d’aprofitament per torn sobre béns immobles urbans.

Per a que es consideri imputació de renda han de ser immobles que no generin rendiments del capital (que estigui arrendat) ni que estigui afecte a una activitat immobiliària.

Aquestes imputacions de rendes han de complir uns requisits:

• Han de ser béns immobles urbans, segons l’article 7 del text refós de la Llei del Cadastre immobiliari^(2), no afectes a activitat econòmiques.
• S’ha de tractar d’immobles rústics amb construccions que no siguin indispensables per al desenvolupament d’explotacions agrícoles, ramaderes o forestals no afectes a activitats econòmiques.
• Han de ser immobles que no generin rendiments de capital. Aquests rendiments deriven de l’arrendament de béns immobles, negocis o mines o la cessió de drets o facultats d’ús o gaudi sobre béns immobles.
• Aquests immobles no constitueixen l’habitatge habitual del contribuent, incloent-hi, màxim, dues places de garatge adquirides amb l’immoble.
• NO s’ha de tractar de sòl no edificat, immobles en construcció ni immobles que, per raons urbanístiques, no siguin susceptibles d’ús.

Tenint en compte els punts anteriors, tributaran per imputació de renda, és a dir, generaran més import de la base imposable a tributar.

Com es determina l’import de la renda imputable?

És un càlcul matemàtic fixe, segons els següents punts:

• El 2%, amb caràcter general, del valor cadastral de l’immoble que consti al rebut de l’impost sobre béns immobles, corresponents a l’exercici del qual s’està fent la declaració..
• L’1,1% en alguns casos:
• A Immobles amb els valors cadastrals revisats, modificats o determinats mitjançant un procediment de valoració col·lectiva de caràcter general i hagin entrat.
• Immobles, que a 31 de desembre no tinguin valor cadastral o que aquesta valor no hagi estat notificat al titular.
• En aquest últim cas, aquest percentatge s’ha d’aplicar sobre el 50% del valor més alt dels dos següents (el preu d’adquisició de l’immoble o el valor de l’immoble comprovat per l’Administració a efectes d’altres tributs.

Aquesta renda imputable correspon als dies que l’immoble tingui aquesta consideració, seguint els criteris anteriorment descrits. En el cas de que durant uns dies no estigui l’immoble a disposició del propietari o usufructuari (recordem que tributaran en aquest sentit els titulars d’un dret real de gaudi) i per exemple estigui arrendat durant uns dies o mesos, o utilitzats per a una activitat econòmica, o s’hagi venut l’immoble a meitat de l’any, la renda imputable es proporcional al nombre de dies compresos en el període que estigui a plena disposició.

Existeix un supòsit especial, els dret reals d’aprofitament per torn sobre béns immobles. En aquest cas el dret d’aprofitament per torn es pot constituir com a dret real limitat o com a contracte d’arrendament per temporada, i dona lloc a imputació de rendes immobiliàries només en els supòsits de drets reals d’aprofitament per torn sobre béns immobles. En aquests casos la imputació l’ha de fer el titular del dret real. S’aplicarà el percentatge anterior del 2% o l’1,1% segons toqui, al resultat de prorratejar el valor cadastral de l’impost sobre béns immobles, segons la durada anual del període d’aprofitament. Si en la data de meritació de l’impost (normalment 31 de desembre) els immobles no tenen valor cadastral o bé aquest valor no ha estat notificat al titular s’ha de prendre com a base d’imputació el preu d’adquisició del dret d’aprofitament.

Aquestes imputacions de renda corresponen a les persones que són titulars dels béns immobles, o dels drets reals de gaudi individualment. Per tant són els titulars dels béns immobles els que s’han d’imputar les rendes en la declaració. En canvi, si hi ha drets reals de gaudi sobre l’immoble, la renda s’ha d’imputar al titular del dret (usufructuari) pel mateix import que correspondria al propietari (nu propietari), que en aquets cas no ha de fer constar cap quantitat en la declaració en aquest concepte.

Al ser una imputació individual es tindrà en compte el tant per cent de propietat o el tant per cent del dret de gaudi que tingui cada persona, i la renda obtinguda serà proporcional al tant per cent de cadascú.

A la declaració s’hi ha de fer constar, el valor cadastral de l’immoble, el tant per cent de titularitat de la propietat o del dret de gaudi i els dies que l’immoble ha estat a disposició.

I per acabar, i a tenir en compte, comentar que hi ha un mínim pel qual el contribuent està obligat a tributar, independentment d’altres mínims i requisits que s’han de complir, que és que si s’obtenen Rendes immobiliàries imputades, rendiments íntegres del capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de lletres del Tresor i subvencions per a l’adquisició d’habitatges de protecció oficial o de preu taxat i altres guanys patrimonials derivats d’ajuts públics, amb el límit conjunt de 1.000 euros anuals, automàticament una persona està obligada a presentar declaració en aquell any que ho compleixi.